Líbia: un llarg camí cap a la democràcia

Nasser al-Manaa, portaveu del govern de transició a Líbia / AFP

Nasser al-Manaa, portaveu del govern de transició a Líbia / AFP

Un any i quatre mesos després de l’esclat de la revolució a Líbia, el país es prepara per les primeres eleccions democràtiques després de quaranta anys sota la dictadura de Muammar Gaddafi. Però als carrers encara regna la intranquil·litat: unes 300 milícies, formades per ex revolucionaris de diverses ètnies tribals, controlen els carrers com a mesura de resistència contra el govern provisional del Consell Nacional de Transició (CNT), al qual acusen d’estar dominat per aliats de Gaddafi.

Fa dos dies, desenes d’ex rebels van assaltar la seu del CNT, al cor de Trípoli, i es van cobrar la vida de dos guàrdies de seguretat, un d’ells membre de la Comissió d’Alta Seguretat del Ministeri d’Interior, i ferint a quatre persones més. Només un dels atacants va resultar ferit. Els milicians van arribar amb vehicles carregats d’armes i van atacar l’edifici governamental com a resposta a un suposat impagament per part del CNT de les compensacions que rebien arran de l’enderrocament de Gaddafi. Segons el portaveu del govern, Nasser al-Manaa, els milicians provenien de la ciutat de Yefren, a l’oest del país. El Primer Ministre, Abderrahim El-Kib, va confirmar poc després que els assaltants havien estat detinguts a la televisió líbia, on també va sentenciar que “el govern no cedirà al xantatge i no negociarà sota l’amenaça d’armes”. Per altra banda, el ministre d’Interior, Fawzi Abdelal, va assegurar que “el Departament protegirà els edificis i les institucions de l’Estat amb tots els mitjans, incloent l’ús de la força si és necessari”.Les bonificacions i el conflicte amb les milícies

Des de fa un temps, el govern provisional pagava unes bonificacions als veterans que van participar en la guerra civil de l’any passat que va enderrocar Gaddafi. Però poc després, aquestes compensacions econòmiques (que suposaven l’única font d’ingressos per a molts dels ex rebels) es van aturar degut a freqüents casos de frau, segons explica Jeune Afrique. Això va provocar una reacció molt negativa per part dels ex combatents, que ja havien atacat la seu del govern el passat 10 d’abril.

Imatge de l'inici de guerra, el març de 2011 / EFE - MANU BRABO

Imatge de l’inici de guerra, el març de 2011 / EFE – MANU BRABO

Però la disputa entre el CNT i les milícies porta cua, ja que aquestes (més de 125.000 homes armats) estan repartides per tot el país des de la caiguda del dictador, controlant els carrers i la seguretat sense cap límit legal; a més a més, tenen el control d’uns 200 centres de detenció repartits per tot Líbia on han matat, segons va denunciar Amnistia Internacional el passat mes de febrer, més de 12 persones que col·laboraven amb Gaddafi. Les milícies van aprofitar l’afebliment de la policia i de l’Exèrcit (després de les operacions paramilitars del dictador i la intervenció de l’OTAN a Líbia) per prendre la justícia del país per la seva mà. El motiu principal de confrontació amb el CNT és que molts dels seus membres són persones properes a Gaddafi, com és el cas de l’ex ministre de Justícia, Mustafa Abdelyalil, i els milicians no volen de cap manera als gaddafistes en el poder. Tot i això, moltes milícies han deixat de banda la violència contra el CNT després de la voluntat de diàleg amb el govern provisional, que es va preocupar des del principi per aconseguir que les milícies abandonessin les armes. Però les milícies islamistes, moltes liderades per ex membres del Grup Islàmic Combatent (organització política i guerrillera, fincada a l’est del país), continuen exercint molta pressió sobre el CNT.

Primeres eleccions democràtiques

El proper mes de juny, Líbia votarà en unes eleccions democràtiques, per primera vegada en 42 anys, els 200 membres de la futura Assemblea Constituent del país, que serà l’encarregada de designar als redactors de la Carta Magna. En aquests moments, encara no s’ha decidit el dia exacte d’aquestes eleccions.

Nouri al-Abbar, cap de la Comissió Electoral líbia / AFP

Nouri al-Abbar, cap de la Comissió Electoral líbia / AFP

Segons va informar el cap de la Comissió Electoral, Nouri al-Abbar, només aquest cap de setmana s’havien inscrit 330.000 libis per a la elecció de l’Assemblea. Segons aquesta dada, Abbar dedueix que s’espera una afluència molt gran de ciutadans registrats als 1.473 centres electorals del país: Líbia té sis milions d’habitants i, d’aquests, 3,4 milions de persones són votants potencials, segons dades de la Comissió. En quant als votants a l’estranger, només els libis que resideixin a Gran Bretanya, Alemanya, Canadà, Estats Units, Jordània i els Emirats Àrabs podran votar a les ambaixades. Per altra banda, Abbar ha anunciat que s’obriran centres de registre a diferents ciutats del món per als desplaçats libis a causa del conflicte.

L’islamisme, tendència majoritària

120 dels escons es reserven per als candidats independents i els 80 restants per als moviments polítics, que porten mesos preparant-se per aquestes eleccions, especialment els islamistes, ja que s’espera que surtin beneficiats dels vots de la població líbia, generalment musulmana i de tendència moderada. “La repressió -que va portar a terme Gaddafi contra els islamistes radicals libis durant els anys noranta- va obligar l’islamisme a submergir-se sota la superfície. Però el règim va tolerar la seva labor social i, com a resultat, fins a cert punt, la societat líbia ha resultat islamitzada”, assegura Alia Brahimi, investigadora de la London School of Economics. Però l’islamisme a Líbia s’ha suavitzat durant els últims anys, ja que el fill de Gaddafi, actualment empresonat i pendent de judici, Saif al Islam, va dirigir un pla de reconciliació nacional que va excarcerar molts islamistes que van renunciar a la violència. Per aquest motiu, d’acord amb Brahimi, els salafistes d’ara no tenen una masa crítica suficient que faci pensar que puguin suposar una preocupació i pertanyen, generalment, a un sector marginal minoritari a al societat. Per altra banda, la investigadora assegura que la revolta de l’any 2011 no es pot comparar amb la dels anys 90, tenint en compte que “l’actual té un molt ampli recolzament social”.

Ara bé, l’element que sembla més complicat de resoldre és la transició cap a la democràcia, ja que Gaddafi es va encarregar de treure institucions de confluència de la població civil per por a que es consolidés una oposició ferma i intel·lectualment fonamentada contra el seu règim: “Les universitats a Líbia són pràcticament inexistents, tenen pressupostos ridículs”, explica una font diplomàtica anònima, consultada per El País. Però també s’ha de tenir en compte, segons assegura Brahimi, que existeixen molts intel·lectuals amb capacitat de “donar substància al procès” que havien pogut “expressar els seus punts de vista públicament”, durant els últims mesos del gaddafisme i amb el vist i plau de Saif al Islam. Una cosa està clara: la transició líbia, sense una base sòlida a curt termini,  serà més llarga i complexa que a Tunísia o Egipte.

Milícies i civils es dirigeixen a Trípoli per celebrar l'aniversari de la revolució / EFE - SABRI ELMHEDWI

Milícies i civils es dirigeixen a Trípoli per celebrar l’aniversari de la revolució / EFE – SABRI ELMHEDWI

Anuncis

Quant a claudiacmm

Xornalista e persoa, por iso opino. Máis galega que o lacón con grelos. Emprendo en @GSnotaftershave Antes pasei por Efe Bruxelas, Radio Coruña-Cadena Ser e Cope Catalunya
Aquesta entrada s'ha publicat en Líbia i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s