Egipte-Israel: trencament energètic… trencament de pau?

La Primavera Àrab que viu Egipte continua tenint moltes repercussions polítiques, i no només per les eleccions presidencials del 23 i 24 de maig. La revolució que va derrocar el dictador Hosni Mubarak podria modificar substancialment les relacions internacionals egípcies, concretament amb el seu veí Israel i els acords de pau de Camp David que van assolir l’any 1979. Dijous passat, Egipte va decidir tancar el subministre de gas que abasteix el país hebreu i, tot i que els dos Estats insisteixen en qualificar el conflicte com merament comercial, els antecedents i el context actual podrien esdevenir un altercat socio-polític que suposaria un retrocés en les seves relacions econòmiques i socials.

Les companyies energètiques egípcies EGPC (Corporació General del Petroli) i EGAS (Companyia Egípcia de Gas Natural) van trencar el passat 19 d’abril l’acord de subministre i compra de gas a Israel amb l’argument que l’empresa israelí Ampal-American Israel Corporation (socia de la Companyia de Gas del Mediterrani Oriental-EMG), que opera el gasoducte transfronterer que travessa la península del Sinaí, havia incomplit el contracte. Segons EGAS, aquest trencament és una represàlia per la suposada lentitud de l’empresa israeliana en la restauració dels subministres després dels continus atacs als conductes de gas. Uns atacs, però, perpetuats per revolucionaris egipcis que s’han incrementat des de la caiguda de Mubarak al febrer de l’any passat. Israel s’ha queixat molts cops dels gairebé catorze atacs als gasoductes i assegura ara que això posa de manifest la incapacitat de la Junta Militar egípcia per controlar la zona del Sinaí.

El boicot al gasoducte

Explosió als gasoductes del Sinaí / BBC

Explosió als gasoductes del Sinaí / BBC

El proveïment de gas per part d’Egipte representa el 40% del consum de gas natural a Israel i un 20% del pressupost egipci. Segons Barclays Capital, les exportacions totals del país àrab cap l’hebreu van ascendir a 264 milions d’euros l’any 2010. Però l’esclat de la revolució egípcia va suposar una amenaça constant pel subministre de gas a Israel, ja que els revolucionaris van provocar diverses explosions a la regió fronterera del desert del Sinaí, deixant el país veí sense gas durant 225 dies en 2011 i 66 dies durant els primers mesos de 2012. Segons Ampal, l’última explosió va tenir lloc el passat 5 de març. Com a conseqüència, el govern israelià es va veure obligat a augmentar un terç les taxes de la Companyia Estatal d’Electricitat i ha advertit els ciutadans de previsibles talls d’electricitat durant l’estiu i de la necessitat de buscar línies alternatives de subministre. Segons la BBC, aquest trencament fa poc probable que Israel pugui ser autosuficient durant l’any vinent. Això posa de manifest que el país haurà de buscar alternatives ràpidament. En aquests vídeos, el canal israelià de notícies InfoLive i el mitjà àrab Al Jazeera expliquen els problemes amb el gaseoducte del Sinaí.

Després de l’anunci de cancel·lació del subministre per part d’Egipte, Ampal i altres dues empreses han demanat al país àrab més de 6.000 milions d’euros en concepte de danys i perjudicis per no haver protegit la seva inversió de les explosions dels gasoductes, i acusa les empreses egípcies d’un “fracàs de molts anys per subministrar les quantitats de gas corresponents”. A més a més, Ampal, EMG i altres accionistes ja han anunciat que prendran mesures legals i que establiran relacions de suport amb altres governs.

Els acords energètics de Mubarak

L’any 2005, sota el règim de Mubarak, Egipte va signar uns acords energètics amb Israel molt beneficiosos pel país hebreu per un termini de vint anys. L’ex dictador va recolzar molt sòlidament aquests acords, però es van haver de renegociar l’any 2009 davant les queixes dels egipcis, que criticaven que el gas es venia a Israel a preus inferiors al preu de mercat. Els detalls de l’acord mai han estat revelats al públic, però ex funcionaris egipcis asseguren que el gas va començar a vendre’s per 0,94 € per unitat tèrmica britànica (UTB) i va acabar comercialitzant-se per 3,02 €/UTB. Els egipcis també han criticat molts cops que el govern vengui el gas a les empreses egípcies per 3,02 €, quan a altres països amb acords similars, com Turquia, Grècia i Itàlia, se’ls vengui per un preu més elevat (entre 5,28 i 7,54 €/UTB): “Egipte està subsidiant al poble d’Israel, però no als egipcis”, ha dit el president de la companyia egípcia de gas natural Genco, Tamer Abu Kabr, en declaracions a Wall Street Journal. Un tercer factor de disconformitat amb l’acord energètic va ser que Hussein Salem, co-propietari de EMG i estret col·laborador de Mubarak, va ser acusat de beneficiar-se del contracte de manera il·legal. Actualment, Salem s’enfronta a la seva extradició a Espanya.

Conseqüències comercials… i polítiques?

Avigdor Lieberman, ministre israelià d’Exteriors / Reuters - STOYAN NENOV

Avigdor Lieberman, ministre israelià d’Exteriors / Reuters – STOYAN NENOV

“És una disputa comercial i no una qüestió política”, va assegurar el president de EGAS, Mohamed Shoeib, a la televisió egípcia Hayat TV, “EGAS ha cancel·lat l’acord perquè l’altra part no va complir els seus compromisos”. Tot i això, moltes veus de la societat israeliana asseguren que aquesta decisió estaria violant un annex econòmic del seu tractat de pau (Egipte va ser el primer país àrab que va signar la pau amb Israel l’any 1979, i l’any 1994 ho va fer Jordània). Els governs dels dos països han minimitzat les conseqüències polítiques d’aquest trencament i insisteixen en assenyalar el conflicte com una disputa comercial. El ministre d’Exteriors israelià, Avigdor Lieberman, va reconèixer que la cancel·lació unilateral de l’acord “no és una bona senyal”, tot i que ha recalcat que “volem entendre-ho com un conflicte laboral. Israel està interessat en mantenir el tractat de pau i creiem que això és també un interès suprem d’Egipte”.

Encara no està del tot clar si el Consell Suprem de les Forces Armades d’Egipte intervindrà en aquest conflicte i la Junta Militar del país àrab no ha fet cap declaració al respecte. Diversos analistes israelians consideren que el tall en el subministre de gas respon a la inestabilitat política i econòmica que viu Egipte després de la revolució i, per altra banda, a la proximitat de les eleccions presidencials del país, que molt probablement podrien donar la victòria als islamistes. D’aquí un mes coneixerem el nou govern egipci, un govern que haurà de decidir si a Egipte l’interessa realment trencar relacions amb Israel després de trenta anys de pau, i més tenint en compte el pes diplomàtic que aquest país té arreu del món.

Anuncis

Quant a claudiacmm

Xornalista e persoa, por iso opino. Máis galega que o lacón con grelos. Emprendo en @GSnotaftershave Antes pasei por Efe Bruxelas, Radio Coruña-Cadena Ser e Cope Catalunya
Aquesta entrada s'ha publicat en Egipte i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s