Algèria: aires de canvi a les legislatives

 

Adeblaziz Bouteflika, president d'Algèria / EFE

Adeblaziz Bouteflika, president d’Algèria / EFE

“Les persones que van morir ja han mort, les persones que van marxar ja han marxat, i els que queden només volen viure en pau”. Així explicava Djamila, una oficinista algeriana, la seva preocupació per una possible onada de violència a Algèria davant la probabilitat d’un canvi radical en la governabilitat del país si, finalment, els islamistes surten guanyadors de les legislatives del 10 de maig. Una de les mesures que volen prendre els islamistes és instaurar un nou model de govern parlamentarista en la futura Constitució, després de 50 anys amb un govern presidencialista que garanteix una certa continuïtat en el poder (tot i que el servei secret militar, DRS, manté una gran influència en algunes zones, com al Sàhara Occidental.

Molts algerians recorden amb temor la guerra civil entre militants islamistes i les forces de seguretat l’any 1991, que es va saldar amb uns 200.000 morts, després que l’Exèrcit boicotegés la victòria electoral del Front Islàmic de Salvació. Durant els últims quinze anys, totes les eleccions nacionals han estat boicotejades, però el panorama de cara a les legislatives es presenta molt diferent: tot i que Algèria va ser l’únic país -juntament amb el Marroc- que no va ser escenari de les revoltes de la Primavera Àrab, aquest moviment va fer reaccionar el president de la República, Abdelaziz Bouteflika (membre del Front d’Alliberament Nacional, un dels partits majoritaris), que va permetre que gairebé vint partits nous es presentessin a les eleccions, com a mesura de prevenció d’un possible efecte dominó de la revolta.Com a conseqüència, el nombre de candidats a les legislatives s’ha duplicat en comparació amb les eleccions parlamentàries de fa cinc anys. Així, el proper 10 de maig els algerians tindran moltes més opcions de vot de cara a la tria d’un nou Parlament que s’encarregarà d’anomenar els redactors de la nova Carta Magna. El Front de Forces Socialistes (una de les parts més importants de l’oposició al règim) i els islamistes del Moviment de la Societat per a la Pau, El Islah i En Nahda són alguns dels partits que han pogut presentar la seva candidatura. De fet, aquests últims han integrat un únic partit, denominat Aliança Verda, que va arrencar la seva campanya diumenge passat amb una proposta de reforma constitucional per a instaurar el parlamentarisme i una petició d’amnistia general per als islamistes empresonats del Front Islàmic de Salvació. Tot i que Bouteflika ja va portar a terme una política de reconciliació, excarcerant milers d’islamistes, l’amnistia que demana l’Aliança suposaria l’alliberament de centenars de terroristes que han estat condemnats recentment. El líder del Front d’Alliberament Nacional, Abdelaziz Belkhadem, va obrir la campanya electoral demanant responsabilitat als electors per no caure “de nou en la inestabilitat i la inseguretat” dels anys noranta, referint-se a la possibilitat que els islamistes aconsegueixin assolir una majoria parlamentària.Les primeres eleccions transparents

“No tenim cap dubte de la nostra victòria”, va afirmar Abderrezak Mokri, número dos d’Aliança Verda, “per la senzilla raó que se’ns ha privat del frau que hi havia a les urnes els últims vint anys”. Els islamistes confien en la seva victòria, tenint en compte que aquestes legislatives seran les primeres eleccions transparents a Algèria des de la seva independència l’any 1963. El Govern ha subscrit acords amb organismes internacionals per l’enviament de més de 500 observadors estrangers que supervisin les eleccions, com la Lliga Àrab, la Unió Africana, la Conferència Islàmica, la Fundació Carter i el National Democratic Institute. Tots els partits (i molt especialment la coalició islamista) volen impulsar la participació electoral, que va arribar al 37% a les legislatives del 2007. Segons un primer sondeig publicat pel diari El Watan el passat 5 d’abril, es preveu una participació del 44% dels 21 milions d’algerians amb dret a vot (en total, la població d’Algèria és de 34 milions d’habitants). Els islamistes criden els algerians a les urnes sota la premissa de “trencar amb els comportaments negatius” de les eleccions del passat, mentre que el Front d’Alliberament Nacional ho fa amb l’eslògan “la nostra primavera és Algèria”. Molts vaticinen la victòria dels islamistes -fins i tot amb un 40% dels vots-, però El Watan va publicar que el partit governamental continuarà sent el partit majoritari després de les eleccions del 10 de maig. Tot i això, s’ha de tenir en compte que Algèria no és un país amb tradició de sondejos i, d’acord amb El País, pocs electors s’atrevirien a desvetllar el seu vot a l’enquestador.

L’impacte de la Primavera Àrab

El Front d’Alliberament és un partit desgastat i porta molts anys al poder, però sap que la memòria de la guerra del 91 és un bon argument de campanya contra l’Aliança Verda.  Aquests últims, per la seva part, veuen en aquestes eleccions l’oportunitat de canviar el model de govern cap a un sistema més dinàmic i no tan estancat, que podria fer augmentar el seu poder al país després de molts anys il·legalitzats; les parlamentàries també podrien donar molta influència als islamistes, per primera vegada, en la futura Constitució del país.

En certa manera, la Primavera Àrab podria sortir reflectida a les legislatives d’Algèria amb una victòria de l’Aliança Verda com a conseqüència de la transparència electoral, però entre els algerians encara regna un sentiment de desconfiança i desencant amb la política. Uns donen per guanyadors els islamistes i comparen el país amb Egipte, Líbia o Tunísia, però d’acord amb alguns membres del Front d’Alliberament Nacional, com Abdelaziz Ziari, “no hi haurà efecte dominó”, ja que “no tenim la mateixa virginitat política que els islamistes tunisians, libis i egipcis, víctimes de les dictadures caigudes”. Dictadura potser no, però sí una certa restricció de vot, amb molts partits que encara són il·legals i molts algerians que no tenen dret d’assistència a les urnes.

Un jove protesta amb la bandera algeriana davant de la policia / AP Photo - SIDALI DJARBOUB

Un jove protesta amb la bandera algeriana davant de la policia / AP Photo – SIDALI DJARBOUB

Anuncis

Quant a claudiacmm

Xornalista e persoa, por iso opino. Máis galega que o lacón con grelos. Emprendo en @GSnotaftershave Antes pasei por Efe Bruxelas, Radio Coruña-Cadena Ser e Cope Catalunya
Aquesta entrada s'ha publicat en Algèria i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s