Egipte, sota el monopoli dels Germans Musulmans

L'Assemblea Constituent egípcia / EFE

L’Assemblea Constituent egípcia / EFE

L’Egipte post-Mubarak presenta un panorama d’inestabilitat social, amb diferències ideològiques que es fan cada cop més evidents, només un mes i mig abans de les primeres eleccions presidencials després de la dictadura. Els enfrontaments, especialment entre la població laica i els Germans Musulmans, han estat protagonistes durant les últimes setmanes, fins al punt que un tribunal ha decidit anul·lar temporalment l’Assemblea Constituent, encarregada de redactar la futura Constitució del país.

L’anul·lació de l’Assemblea Constituent

La conflictivitat entre part de la població egípcia i els Germans Musulmans es va intensificar fa dues setmanes, quan els col·lectius laics van intentar boicotejar l’Assemblea Constituent, formada per 100 membres, amb una majoria del braç electoral dels Germans, el partit islamista Partit de la Llibertat i la Justícia (PLJ). Advocats laics van presentar una denúncia davant la Cort Superior Administrativa, argumentant que l’Assemblea és “inconstitucional” perquè “no representa tots els sectors de la societat egípcia”. Especialment, destacaven la manca de representativitat de les dones, els joves i els

cristians coptes (només sis dones i sis coptes), i es mostraven disconformes amb la majoria del PLJ i els salafistes de Nur, tots dos amb majoria parlamentària al país. Com a resposta, el Tribunal Administratiu del Caire va decidir suspendre l’Assemblea fins que el Tribunal Constitucional prengui una decisió. Segons la sentència, el pes dels islamistes en l’òrgan de redacció de la Carta Magna perjudicaria la llibertat religiosa i els drets dels col·lectius minoritaris. En un Estat aconfessional com Egipte, diversos sectors socials, com els més laics i els revolucionaris egipcis que van fer caure Mubarak, van veure això com una amenaça cap als drets fonamentals de les minories, sobretot de cara al futur govern del país i a la redacció de la futura Constitució. Els Germans Musulmans manifestaven la seva intenció de continuar amb l’aconfessionalitat de l’Estat, però amb un “punt de referència islàmic”, i més tard van parlar d’incorporar la xaria o llei islàmica a la governabilitat del país.Però l’Assemblea Constituent ja va néixer amb conflictivitat. El passat 24 de març, el Parlament egipci va triar els 100 membres del comitè en una sessió on les forces islamistes es van negar a buscar el consens amb la resta de partits, provocant les queixes del Bloc Egipci, la principal coalició laica. El diputat laic Emad Gad, que també és advocat especialitzat en drets humans, va abandonar la sessió titllant la votació de “farsa”, assegurant que els islamistes “ja havien decidit els noms -dels membres del comitè-“, i que la votació “només legitima el procés”. Tal com havia decidit el Parlament, la meitat de l’Assemblea va quedar formada per diputats parlamentaris, dels quals 25 pertanyen als islamistes del PLJ, 11 als salafistes de Nur i 14 a la resta de partits, la majoria laics; els altres 50 membres són sindicalistes, líders religiosos, professors i altres personalitats, però la majoria, 20 d’ells, són també islamistes.  Com a conseqüència, vuit membres laics van dimitir de l’Assemblea, així com representants dels col·legis professionals, de l’església copta i fins i tot d’Al Azhar, la institució més important de l’Islam dels sunnites. Els activistes revolucionaris de Tahrir, per la seva part, es van manifestar a les portes de la sala de congressos on es reunia el Parlament en protesta per la seva previsible manca de representació a la futura Carta Magna, amb pancartes on es podia llegir “Ni dels Germans, ni dels salafistes, una Constitució per a tots els egipcis”. De fet, una de les icones de la revolució egípcia i premi Nobel de la Pau, Mohamed al Baradei, no va poder arribar a formar part de l’Assemblea. La legitimitat de l’Assemblea ha quedat qüestionada a escasses setmanes de les presidencials del 24 de maig i, amb tota probabilitat, la nova Constitució egípcia no arribarà fins després dels comicis electorals.El poder dels Germans

Els partits islamistes han guanyat molta força a Egipte des de la seva legalització, arran de la caiguda del dictador Hosni Mubarak. En total, van obtenir el 65% dels vots a les eleccions parlamentàries del passat 28 de novembre, tres quarts dels escons de l’Assemblea del Poble. La majoria d’aquests vots van anar cap al PLJ, que va aconseguir el 38% dels escons, mentre que els salafistes de Nur es van quedar amb el 29% i Al Wasat, resultat d’una escissió dels Germans, el 3%. De la resta de partits, els que més vots van aconseguir van ser Wadf, el partit més antic d’Egipte (11%) i la coalició laica del Bloc Egipci (10%). La societat egípcia està quedant poc representada en la nova era democràtica, on tot sembla indicar que el domini polític és sinònim d’un domini islàmic. En el cas que el PLJ guanyés les presidencials, els catòlics coptes es trobarien amb un govern molt llunyà als seus costums i creences, especialment després de la mort del seu patriarca, el Papa Shenouda III, que gaudia de la simpatia de bona part dels musulmans tot i defensar el règim de Mubarak fins al final. També les dones i els sectors més laics de la societat podrien veure afectats alguns dels seus drets fonamentals amb un govern islamista.

Jairat Al Shater, candidat dels Germans Musulmans a les presidencials egípcies / KHALED

Jairat Al Shater, candidat dels Germans Musulmans a les presidencials egípcies / EFE – KHALED ELFIQI

En vistes a les eleccions, els Germans Musulmans van prometre fa un any que no es presentarien a les presidencials, però finalment han optat per presentar un candidat, aixecant, així, una gran polèmica social: el seu número dos, Jairat al Shater. El president del PJL, Mohamed Morsi, va justificar aquest canvi assegurant que hi havia “obstacles en el camí del Parlament per prendre les decisions que serveixin per complir les demandes de la revolució”. Però ni els laics ni els cristians coptes ni els revolucionaris de la plaça Tahrir han donat una resposta positiva a la presència dels Germans als principals òrgans egipcis.  De cara a les eleccions, els Germans s’enfronten als sectors minoritaris amb una còmoda majoria als principals òrgans del país, però també s’hauran d’enfrontar amb el número dos de Mubarak, Omar Suleimán, que ha anunciat la seva candidatura amb la conseqüent reacció negativa per part de la societat, però també dels Germans: “Considero la seva entrada un insult a la Revolució i al poble egipci. Omar Suleimán ha comès un gran error. Ell només pot guanyar a través de la manipulació i, si això succeeix, es rellançarà la revolució”, va dir Al Shater.

Els Germans parlen sovint de la revolució egípcia, presentant-se com l’alternativa de canvi després de 30 anys de dictadura. De moment, controlen el Parlament i, fins ara, assumien també el control de la Constitució. Però, controlaran també l’executiu d’Egipte? Diu l’escriptor egipci Alaa Al Aswany: “La revolució egípcia es va dur a terme per alliberar els egipcis de la tirania i l’opressió, i els egipcis no acceptaran mai que els canviïn el despotisme polític per un despotisme religiós”. Caldrà esperar una mica per veure què passa.

Anuncis

Quant a claudiacmm

Xornalista e persoa, por iso opino. Máis galega que o lacón con grelos. Emprendo en @GSnotaftershave Antes pasei por Efe Bruxelas, Radio Coruña-Cadena Ser e Cope Catalunya
Aquesta entrada s'ha publicat en Egipte i etiquetada amb , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s