Amina i la lluita de les dones al Marroc

Hamida Filali, germana d'Amina, amb la fotografia de la seva germana morta. / A. SENNA

Hamida Filali, germana d’Amina, amb la fotografia de la seva germana morta. / A. SENNA

Amina Filali va ser violada fa nou mesos, quan només tenia 15 anys, per Mustafa, un noi de 25. Al Marroc, quan la víctima és menor d’edat, la condemna per violació pot arribar als 20 anys de presó. Però el pare d’Amina, Lahcen Filali,  tot i denunciar en un principi l’agressor de la seva filla, va decidir finalment que els joves es casessin per reparar el seu honor i el de la seva família a la seva ciutat, Larache, al nord del país. Segons la família de Mustafa, la causant de la violació havia estat Amina; segons el Ministeri de Justícia, no va haver-hi mai violació perquè la noia “mantenia una relació sexual consentida”. El passat 10 de març, després de sis mesos de convivència a la casa del seu violador a la localitat de Chourfa, on va ser maltractada per la família, Amina es va suïcidar ingerint matarrates.

Indignació social

Aquesta història sembla una pel·lícula, però és la vida real. Segons l’article 475 del Codi Penal marroquí, l’agressor o violador d’una menor pot casar-se amb ella per evitar el judici i la possible pena de presó, i la Cort de Família ho va permetre. Però la societat marroquina denuncia aquesta legislació: només l’any 2009, els jutjats marroquins van rebre més de 42.000 peticions de derogació de la llei del Codi de Família, que va impulsar el rei Mohamed VI l’any 2004. Casos com el d’Amina són molt freqüents a l’àmbit rural del Marroc, però això no justifica el silenci mediàtic: els mitjans van trigar tres dies a dir alguna cosa sobre la mort de la noia.La societat es va indignar amb la notícia, i molt especialment els col·lectius feministes del Marroc, que van denunciar el silenci de les autoritats del país després del suïcidi de la menor, i van demanar una investigació a fons del cas: “Fa anys que reclamem una llei que protegeixi les dones de la violència masclista, però ni tan sols aconseguim l’abrogació d’aquell article del codi penal que, en el fons, legitima la violació”, va sentenciar la presidenta de la Lliga Democràtica dels Drets de les Dones del Marroc, Fouzia Assouli. Les organitzacions feministes denuncien la complicitat dels jutges, que permeten aquests matrimonis arreglats per tapar l’escàndol de les famílies del violador i de la víctima. Les protestes van fer reaccionar el Consell de Ministres, que es va reunir per intentar donar una resposta, però molts ministres, com el de Justícia, Abdelwahed Radi, es van negar a solidaritzar-se amb el cas. Radi, a més a més, va assegurar que la nena “va donar el seu consentiment tant per les relacions sexuals com per al matrimoni”. Tot i això, el Govern s’ha compromès a revisar les penes per violació.

Abdelwahed Radi, ministre de Justícia al Marroc. / Alberto di Lolli

Abdelwahed Radi, ministre de Justícia del Marroc. / ALBERTO di LOLLI

La rutinària violència contra les dones

La mort d’Amina evidencia que la dona marroquina té molt camí per recórrer encara per assolir els seus drets fonamentals. Segons una enquesta oficial publicada l’any passat, el 62,8% de les dones havien patit els últims dotze messos un acte de violència, de les quals el 23% van reconèixer haver estat víctimes de violació en algun moment de les seves vides. De fet, dotze dies desprès de la mort d’Amina una altra jove es va intentar suïcidar llançant-se des d’un quart pis després d’haver estat violada. Tot i això, la llei de Mohamed VI continua donant més importància a l’honor, i molt especialment a l’honor dels homes en el conjunt social i familiar, que a les dones. Molts es qüestionen ara si la mort d’Amina afavorirà el debat per modificar l’article 475, però en qualsevol cas, ella ha mort amb 16 anys per voler deixar de viure una vida injusta sota l’horror d’una violació. Arran de la seva mort, el portal Avaaz-RIP Amina ha aconseguit 800.000 signatures a favor de la derogació de l’article.

Les dones al Marroc, com a la resta dels països àrabs, tenen ara l’oportunitat de fer-se escoltar més que mai, després d’una Primavera Àrab que podria determinar el seu nou paper social. És evident que la nova Constitució del país, que va entrar en vigor al juny de l’any passat amb “aires de canvi”, no promou cap canvi en l’estatus social de les dones marroquines. Elles sí tenen un paper als països àrabs, estan organitzades i amb ganes de créixer socialment. Històries com la d’Amina, que a moltes regions són considerades “normals”, no s’haurien de tornar a repetir mai més.

Dones manifestant-se contra la violència masclista el passat 8 de març a Rabat. / EFE

Dones manifestant-se contra la violència masclista el passat 8 de març a Rabat. / EFE

Anuncis

Quant a claudiacmm

Xornalista e persoa, por iso opino. Máis galega que o lacón con grelos. Emprendo en @GSnotaftershave Antes pasei por Efe Bruxelas, Radio Coruña-Cadena Ser e Cope Catalunya
Aquesta entrada s'ha publicat en Marroc i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s